Som uns egoistes

Som uns egoistes. Això ho tenim clar. La persona humana és de naturalesa egoista. El desig de posseir és tant gran, que moltes vegades no som capaços de veure els perjudicis que pot comportar aquest egoisme.

Dit això, els sogres són imprescindibles en el sí de la unitat familiar. Vivim en una societat on pare i mare han de treballar per poder suportar el ritme frenètic de la vida. Tots dos treballen i han de poder tenir el seu moment per desconnectar. A més a més, hem de poder sortir i esbargir-nos amb els nostres amics per anhelar aquella llibertat que hem tingut i que ja no tenim. Perquè això de cuidar nens requereix molta responsabilitat, i això cansa.

Els sogres són la salvació, però alhora són els que critiquem per a qualsevol cosa que fan. Els necessitem perquè el nens se’ns han posat malalts, o perquè puguem sortir a sopar amb els amics per alliberar-nos, ni que sigui per uns minuts, d’aquesta responsabilitat tant gran que tenim. Són completament necessaris, tot i que mai ho voldrem acceptar.

Ara bé, tot i aquesta necessitat, el sogres són aquelles persones a les que no veiem res bé de tot el que fan amb els nostres fills. Que si els malcrien, els hi compren tot i els hi permeten tot el que nosaltres, amb tant esforç, intentem evitar.

Tothom que té dos dits de front sap que la figura dels sogres és imprescindible per poder seguir el dia a dia. Com tot en aquesta vida passa per tenir paciència i per intentar no ser tant egoista. Els pares hem de ser prou hàbils com per saber fer un pas enrere en la presència dels avis. Sabem que tenim l’última paraula en tot allò que afecta als nens, però hem de ser prou hàbils com per deixar que els avis i nets gaudeixin plegats i creïn els seus vincles. Els pares mai veurem bé el que fan els sogres, però això no significa que el nostre fill no hagi de poder gaudir i viure amb intensitat una bona relació amb els seus avis.

En definitiva, la relació amb els sogres ha de ser fluida i han de ser els pares i sobretot el fill o filla (pare o mare) que sàpiga trobar l’equilibri entre totes les parts. Tenim la responsabilitat de donar joc perquè cap de les parts se senti ofesa per l’acció d’uns o altres. Així doncs, deixem de banda l’egoisme i treballem plegats perquè els nostres fills tinguin una bona relació amb tots i cadascun dels seus avis.

Anuncis
Anuncis